Espanya es dota, per primera vegada, d’un marc legal per prevenir el malbaratament alimentari, amb un enfocament centrat en la prevenció i la conscienciació. El ministre Luis Planas assenyala que evitar el malbaratament d’aliments és un “imperatiu categòric” que implica el conjunt de la societat.
Les empreses de la cadena alimentària han de tenir un pla de prevenció que permeti identificar on es produeixen les pèrdues i implementar mesures per minimitzar-les.
Un aspecte essencial de la llei quan es produeixi el malbaratament alimentari és la jerarquia de prioritats. La prioritat màxima serà sempre el consum humà, a través de la donació o redistribució d’aliments i, quan no sigui possible, es buscaran altres usos com, per exemple, melmelades, pinsos o compost.
El projecte de llei estableix mesures de bones pràctiques, com l’incentiu del consum de productes considerats poc estètics, aliments de temporada i ecològics.
Les empreses d’hostaleria tindran l’obligació de facilitar al consumidor que es pugui emportar els aliments que no hagi consumit sense cap cost addicional en envasos reutilitzables o fàcilment reciclables, si bé ha de cobrar pels envasos de plàstics d’un sol ús com estableix la Llei de residus 7/2022.
La llei també articula mesures de bones pràctiques en qüestions com la venda de productes imperfectes; de productes de temporada, de proximitat o ecològics. I també per a la venda de productes de consum preferent o de caducitat propera.
Segons estimacions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) aproximadament es desaprofiten al món uns 1.300 milions de tones anuals, fet que suposa un 30 % dels aliments que es produeixen.
Des de fa uns anys, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació mesura el malbaratament que es produeix dins i fora de casa. Així, durant l’any 2022, les llars espanyoles van registrar un malbaratament total de 1.170,45 milions de quilos o litres, amb una disminució del 6,1% en comparació de l’any anterior i un descens notable del 13,5 % respecte al període prepandèmia, el 2019.
Imatge de Freepik
