CatalĂ 

🍽 Què cal tenir en compte abans d’aplicar el pla de malbaratament al meu establiment de restauració (2)

🍽 Què cal tenir en compte abans d’aplicar el pla de malbaratament al meu establiment de restauració (2)

En l’anterior article vam aclarir quina quantitat d’aliments utilitzem per a fer els nostres Ă pats al restaurant. Ara cal saber quins llancem. I per això caldrĂ  veure, què quantifiquem com a aliments que es poden reutilitzaraquells que no i els que, per exemple, donarem a una entitat social.

En cas de disposar de diferents línies o partides de treball (sobretot en empreses més grans), podem
fer-ne quantificacions separades. Per exemple, en un restaurant: cuina i sala; o en un cĂ tering: lĂ­nia
freda, lĂ­nia calenta, pastisseria, lĂ­nia de cĂ tering, etc.

Com distribuĂŻm la nostra brossa’:

1.-Quins sĂłn els aliments que cal COMPTABILITZAR com a malbaratament alimentari:

  • Productes en mal estat, caducats, etc.
  • Productes No utilitzats retirats a la brossa.
  • ExcĂ©s de productes elaborats, sobres o restes de menjar, comandes anul·lades… llençats a la brossa.
  • Parts sense aprofitar dels aliments (parts verdes dels vegetals, retalls de carns o peixos, parts menys boniques, etc.) llençats a la brossa.

2.-No es considera malbaratament alimentari:

  • Productes no utilitzats reaprofitats en altres receptes diferents de l’original.
  • Parts no comestibles dels aliments (pells, ossos, pinyols, espines, tiges…).
  • ExcĂ©s de producte elaborat.
  • Restes i comandes anul·lades reaprofitats per a altres comandes.

3.-COMPTABILITZAR A PART, donacions, no malbaratament alimentari.

  • DonaciĂł a entitat social de distribuciĂł alimentĂ ria (productes no utilitzats i excĂ©s de producte elaborat).

Com mesurem els productes objecte de malbaratament alimentari:

1.-La manera directa, més còmode i de sentit comú: Pesar en una bàscula la matèria orgànica retirada a la brossa.

2.- En el cas de no poder utilitzar els mètodes anteriors de manera directa, es poden realitzar estimacions. És una mica més complicat.

Per exemple:

Si hem de comptabilitzar el nombre de cubells de brossa omplerts, farem servir una fĂłrmula que ens donarĂ  els kilos aproximats.

alçària del cubell (cm) × amplària (cm) × fondària (cm) / 6000= kilos de brossa.

đź“ŁEl pla de malbaratament d’aliments no ha d’incloure el pes dels embalatges. Per tant, cal retirar de tots els productes envasats l’embalatge abans de quantificar-los o calcular-ne el pes i restar-lo del pes total, ja sigui de manera directa o aproximada.

👌En la majoria de productes que es compren envasats s’indica el PES NET en el mateix envàs

Continuarem desxifrant com es fa un pla de prevenciĂł de malbarament alimenti a la restauraciĂł en propers posts.

ALTRES NOTĂŤCIES

🍽RestauraciĂł: Obligatorietat d’un pla de prevenciĂł per evitar pèrdues d’aliments

La restauraciĂł i les empreses afins que hi treballen sĂłn el sector que ha d’estar mĂ©s atent. S’ha promulgat la Llei contra el malbaratament alimentari, que, entre altres aspectes, obliga els restaurants a facilitar que la clientela es pugui endur amb un envĂ s el menjar que no s’acabi; insta les empreses alimentĂ ries a incentivar la venda de productes amb caducitat pròxima; estableix que les restes no menjables s’aprofitin per a altres usos.

Llegir més »

Data de caducitat o de consum preferent?

La data de caducitat dels aliments és una qüestió de seguretat: els aliments es poden consumir fins a aquesta data, però no després.

La data de consum preferent es refereix a la qualitat, ja que l’aliment Ă©s segur per a consumir desprĂ©s de la data, però pot ser que perdi caracterĂ­stiques organolèptiques pròpies com a sabor, textura, etc.

Llegir més »