El Reglament (UE) 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011, regula la informació alimentària facilitada al consumidor. L’article 2 defineix la “data de durada mínima” com la data fins a la qual l’aliment manté les seves propietats específiques quan es conserva correctament i l’article 24 estableix que, en cas d’aliments *microbiològicament molt peribles i que puguin suposar un perill per a la salut humana, la data de durada mínima s’ha de canviar per la “data de caducitat”
La data de caducitat dels aliments és una qüestió de seguretat: els aliments es poden consumir fins a aquesta data, però no després.
La data de consum preferent es refereix a la qualitat, ja que l’aliment és segur per a consumir després de la data, però pot ser que perdi característiques organolèptiques pròpies com a sabor, textura, etc.
L’operador econòmic és el responsable de decidir quina data de les dues li correspon al seu producte i, per a ajudar-lo en aquesta determinació, l’EFSA proposa un arbre de decisions amb una sèrie seqüencial de 10 preguntes.
L’arbre de decisió ha d’aplicar-se producte per producte i identificar els microorganismes patògens rellevants i determinar si poden créixer o produir toxines en condicions raonablement previsibles durant el seu processament i magatzematge.
L’OE ha d’entendre l’objectiu i els efectes dels processos aplicats durant la fabricació.
Algunes preguntes:
Fruites i hortalisses fresques, vins, begudes amb graduació alcohòlica superior al 10%, productes de fleca i brioixeria que es consumeixen en 24 h, vinagre, sal, sucre sòlid, productes de confiteria i xiclets.
Si el producte és congelat, no s’espera un creixement de microorganismes patògens durant la vida útil i, per tant, li correspon “Consumir preferentment abans de”.
Teniu més informació en aquest enllaç