L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen (FAO, 2011).
A la Unió Europea, cada any es descarten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival al 20% de la producció alimentària total.
A Catalunya, les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any o, el que és el mateix, uns 35kg/persona.
Sensibilitzar i educar sobre aquest greu problema és el primer pas per evitar el malbaratament. Cal recuperar el valor dels aliments i pensar que les restes alimentàries són un recurs, no un residu, tal com confirma la web Alimentació Sostenible, un recurs de l’Ajuntament de Barcelona.
On hi ha més malbaratament
El malbaratament es produeix en tots els processos de la cadena alimentària, des de l’agricultura fins al consum, per la qual cosa totes hi estem implicades.
Però segons l’AESAN, 70 % de les pèrdues d’aliments els trobem a l’àmbit domèstic, de restauració i minoristes. La resta correspon a l’àmbit de la producció i el processament d’aliments.
L’hostaleria engloba un 12% del total, i cal remarcar que les famílies s’emporten la pitjor part (58%).
Guia per a la prevenció del malbaratament alimentari en el sector de la restauració comercial i cuines centrals, promoguda pel DACC
La restauració i les empreses afins que hi treballen són el sector que ha d’estar més atent. S’ha promulgat la Llei contra el malbaratament alimentari, que, entre altres aspectes, obliga els restaurants a facilitar que la clientela es pugui endur amb un envàs el menjar que no s’acabi; insta les empreses alimentàries a incentivar la venda de productes amb caducitat pròxima; estableix que les restes no menjables s’aprofitin per a altres usos.
La Llei aprovada pel Parlament de Catalunya al març de 2020 és pionera a Europa perquè prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents. I el Govern espanyol va aprovar el projecte de Llei de Prevenció de las Pèrdues i el Malbaratament Alimentari al juny de 2022.
Tant les lleis catalana com l’espanyola estableixen que tots els agents de la cadena alimentària tenen l’OBLIGACIÓ de disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues on hi hagi un autodiagnòstic dels seus processos productius i identifiquin on hi ha pèrdues d’aliments per tal de minimitzar-los.
No comptar amb un pla de prevenció pot suposar un falta greu que està sancionat amb multes d’entre 2.001 fins a 60.000 euros.
Campanya de comunicació Anafric
El malbaratament alimentari s’ha convertit en una de les preocupacions més importants a nivell mundial. Es genera en totes les etapes de la cadena alimentària: des de la producció primària fins al consum. Segons les dades oficials, les xifres del malbaratament a nivell mundial són elevades. Tot i que les carns formen part dels aliments que menys es malbaraten, conformen, juntament amb els làctics i les llavors oleaginoses, el 20% dels aliments que es malgasten.
Davant d’aquesta preocupació, des d’Anafric s’ha engegat una campanya de comunicació per difondre què està fent el sector carni per posar fre al malbaratament i per conscienciar de la constribució “necessària i imprescindible” de totes les baules de la indústria càrnica per aturar el canvi climàtic i contribuir a una millor distribució dels aliments a nivell global.
