Per catalitzar les accions essencials encaminades a reduir el malbaratament d’aliments i fer realitat l’ODS 12.3, cal conèixer l’abast del malbaratament d’aliments. Quantificar el malbaratament d’aliments permet als països comprendre la magnitud del problema, cosa que revela la mida de l’oportunitat, alhora que estableix una línia de base per al seguiment del progrés.
L’Informe sobre l’Índex de Malbaratament d’Aliments 2024 del PNUMA (El Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente), elaborat per WRAP, proporciona l’estimació mundial més precisa sobre el malbaratament d’aliments per part de detallistes i consumidors. Proporciona orientació als països per millorar la recopilació de dades i suggereix les millors pràctiques per passar de la mesura a la reducció del malbaratament d’aliments.
El 2022, es van generar 1.050 milions de tones de deixalles alimentaries (incloses les restes no comestibles), fet que suposa 132 quilograms per persona i aproximadament una cinquena part de tots els aliments disponibles per al consum humà. Del total d’aliments desaprofitats el 2022, el 60% es va rebutjar des de les llars, mentre que el 28% va correspondre als proveïdors de serveis alimentaris i el 12% al comerç detallista.
«El malbaratament d’aliments és una tragèdia mundial. Milions de persones passaran gana avui a causa del malbaratament d’aliments a tot el món», va afirmar Inger Andersen, Directora Executiva del PNUMA. «No només es tracta d’un greu problema de desenvolupament, sinó que les repercussions d’aquest malbaratament innecessari estan causant costos substancials al clima ia la naturalesa. La bona notícia és que sabem que, si els països donen prioritat a aquesta qüestió, podran revertir significativament la pèrdua i el malbaratament d’aliments, reduir els impactes climàtics i les pèrdues econòmiques, a més d’accelerar el progrés cap als objectius mundials».
Des del 2021, s’ha enfortit la infraestructura de dades mitjançant més estudis que donen seguiment al malbaratament d’aliments. A nivell mundial, el nombre de punts de dades amb una granularitat a nivell de les llars va augmentar gairebé el doble. No obstant això, molts països d’ingrés baix i mig continuen mancant sistemes adequats per fer un seguiment adequat dels progressos per complir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12.3 de reduir a la meitat el malbaratament d’aliments d’aquí a 2030, en particular al comerç minorista i els serveis alimentaris.
Des del 2021, s’ha enfortit la infraestructura de dades mitjançant més estudis que donen seguiment al malbaratament d’aliments
Només quatre països del G20 (Austràlia, els Estats Units d’Amèrica, el Japó, el Regne Unit) i la Unió Europea disposen d’estimacions sobre el malbaratament d’aliments adequades per fer un seguiment dels progressos d’aquí al 2030. Aràbia Saudita i Canadà disposen de estimacions adequades amb una granularitat a nivell de les llars; per la seva banda, el Brasil preveu comptar amb una estimació a finals del 2024. En aquest context, l’informe serveix de guia pràctica perquè els països mesurin i comuniquin de manera coherent el malbaratament d’aliments.
La pèrdua i el malbaratament d’aliments van generar entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEI) (gairebé 5 vegades més que el sector de l’aviació)
Les dades confirmen que el malbaratament d’aliments no és només un problema dels “països rics”, ja que els nivells de malbaratament d’aliments a les llars difereixen en només 7 kg per càpita respecte a la mitjana observada per als països d’ingrés alt, mitjà-alt i mitjà-baix. Alhora, els països més calorosos tendeixen a desaprofitar més aliments per habitant a nivell de les llars, la qual cosa pot ser deguda a un major consum d’aliments frescos amb gran quantitat de parts no comestibles ia la manca de cadenes de fred fiables.
Només quatre països del G20 (Austràlia, els Estats Units d’Amèrica, el Japó, el Regne Unit) i la Unió Europea disposen d’estimacions sobre el malbaratament d’aliments adequades per fer un seguiment dels progressos d’aquí al 2030
Segons dades recents, la pèrdua i el malbaratament d’aliments van generar entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEI) (gairebé 5 vegades més que el sector de l’aviació) i una pèrdua important de biodiversitat en ocupar l’equivalent a gairebé un terç de les terres agrícoles del món.
Es calcula que el cost de la pèrdua i el malbaratament d’aliments per a l’economia mundial és d’aproximadament 1 bilió de dòlars.
