Català

ANAFRIC

ZERO

Anafric Malbaratament Zero

Qui desaprofita més?

Prop de 8 de cada 10 llars espanyoles reconeix desaprofitar aliments, on destaquen les llars familiars amb parelles de fins a 49 anys, amb fills petits o d’edat mitjana. Per la seva banda, no desaprofiten aliments les llars de parelles joves sense fills o les persones retirades.

La renda és un altre factor que influeix en el malbaratament alimentari, de manera que les famílies de classe baixa i mitjana-baixa són les que menys desaprofiten, mentre que les classes de nivell socioeconòmic més alt gestionen pitjor els aliments a la llar.

La revista científica internacional ‘Nutrients’ explica que les verdures i hortalisses (12%), els precuinats (10%), els cereals i derivats (10%), els olis i els greixos (10%) i els llegums (10%) , són els grups d’aliments i begudes que contribueixen més a generar malbaratament de menjar.

Per frenar aquest malbaratament, Espanya va aprovar el maig de 2023 el Projecte de Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari la finalitat del qual és «la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments» per part de tots els agents de la cadena alimentària .

Objectius

La principal funció de la llei és la reducció dels residus alimentaris i el seu objectiu és aconseguir una reducció del 50 per cent dels residus alimentaris per càpita en el pla de la venda al detall i del consum, a més d’una reducció del 20 per cent. de les pèrdues d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament per al 2030, respecte al 2020.

Aquesta normativa, i totes les accions que s’estan fent des de tots els sectors, però molt especialment des del sector primari, es troba en consonància amb l’Estratègia de la Granja a la Mesa, que té entre els seus objectius revisar la legislació referent a les dates de durada mínima, caducitat i consum, en col·laboració amb les institucions europees.